En els darrers anys, amb el continu progrés de la mecanització agrícola, s'han presentat més i més demandes per a les cadenes de transport i transport. No importa el cultiu de cereals i la màquina de collita per completar una funció específica, la seva selecció de cadenes de rodets és particularment important.
La placa de la cadena exterior i l’eix del passador, la placa de la cadena interior i la màniga es connecten respectivament mitjançant un ajust d’interferència. La bretxa entre la màniga i el passador i entre la màniga i el corró es fa coincidir. Quan les dents del pinyó s’enganxen amb la cadena, la fricció entre els rodets i les dents és bàsicament una fricció rodant. Fricció lliscant entre el mànec i el corró, el passador i el mànec. La placa d’enllaç de la cadena de rodets sol formar-se en una xifra de vuit, fent que cada part es tanca amb força i redueix la inèrcia i el pes durant l’exercici.
En comparació amb la transmissió per corretja, la transmissió per cadena de rodets té una estructura compacta, una càrrega petita a l’eix, una gran capacitat de càrrega, una alta eficiència i una relació de transmissió mitjana precisa. Un dels principals modes de fallada de la cadena de transmissió és el desgast de la cadena. El procés de desgast de la cadena en el procés de transmissió, el moviment relatiu de la part de contacte entre el passador i la màniga, el corró i el deflector, el material superficial es perd i es deforma gradualment.
Les condicions de treball de la màquina de colada són molt dolentes. Sempre hi ha molta pols mineral i vapor d’aigua a alta temperatura a l’entorn de treball. A l’estructura de la cadena de transportadors, el corró exterior és fàcil de corroir amb vapor d’aigua i el corró funciona alhora. La bretxa entre el casquet i el casquet també és més susceptible a la invasió de pols, que al seu torn produeix impureses sota la influència d’alumini líquid, oli lubricant, etc., i l’acumulació d’impureses condueix a casquets i rodets, passadors i rodets. La distància d’arrossegament per fricció entre els components s’acompanya de la persistència de l’òxid.